Aquest projecte fotogràfic explora el concepte de crisi d’identitat a través d’una composició visual carregada de simbolisme i emoció. La protagonista de les imatges és una noia que apareix immersa en un entorn fosc, il·luminada únicament per una llum blava freda que reforça la sensació d’aïllament i introspecció. L’ambient, marcat per la foscor i els tons blavosos, transmet un estat mental confús, fràgil i en constant qüestionament. La postura del cos, l’expressió del rostre i l’ús de l’ombra ajuden a narrar aquest sentiment de desconnexió amb un mateix i amb el món exterior.

Un element clau de la composició és l’espill trencat, que reflecteix la figura de la noia de manera fragmentada. Aquest recurs visual simbolitza la ruptura de la mateixa identitat, la pèrdua de coherència interna i la dificultat de reconèixer-se en la mateixa imatge. Cada tros de mirall mostra una part diferent, incompleta o distorsionada, reforçant la idea de fragmentació emocional. La combinació de la llum, la posada en escena i els elements simbòlics construeix un relat visual potent sobre la vulnerabilitat, el desdoblament i la recerca de sentit en moments de crisi personal.