El problema fonamental amb què es va trobar la Segona República en l’àmbit educatiu era la falta de mestres i d’escoles. Hi havia 36.680 mestres nacionals existents a l’arribada de la República, distribuïts en dos escales, la primera amb set categories i la segona amb tres. La manca de mestres es va tractar de cobrir mitjançant un pla quinquennal pel qual es creaven 5.000 places de mestre cada any, excepte el primer, en què se’n crearien 7.000. La llei que aprovava aquest pla governamental té data de 22 d’octubre de 1931. Cal indicar que aquestes primeres 7.000 places de mestres creades per la República ho van ser amb un sou d’entrada mitjà anual de 5.000 pessetes. Els dos últims nivells de l’escala, 6.833 mestres que cobraven 2.000 i 2.500 pessetes anuals, també van incrementar les seves retribucions a 3.000 pessetes (Decret de l’1 de juliol de 1931, sancionat per les Corts el 9 d’octubre). En els primers mesos del Govern provisional gairebé 14.000 mestres van veure millorades les seves retribucions en contrast amb les millores produïdes en els anys precedents, ja que, en el cas més favorable, 1930, els augments només van afectar 600 mestres.
