MESTRES

JUAN NEGRÍN

Anys abans (1931) havia començat a tot el país un procés «innovador», el gran projecte era el d’una escola gratuïta que arribés a totes les classes socials i en els documents que guarda la Fundació Juan Negrín a Gran Canària es constaten les proves d’això. En aquest període s’acaba amb la segregació per sexes a l’escola i es promou una educació laica, de manera que la religiositat quedi per a l’àmbit privat. Sobre aquesta última qüestió, la professora recorda el pes de l’Església en aquest àmbit, que explica el que va ocórrer durant la dictadura i com va tornar a fer-se amb l’escola i la persecució als mestres de la República.

JOSÉ DE TAPIA BUJALANCE

Va ser el primer mestre espanyol que va emprar la impremta en el seu treball amb els nens, basant-se en la tècnica provada per Freinet.
Aquest mestre singular, tal com el caracteritza Fernando Jiménez Mier Terán, Professor de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, «José de Tapia és un autèntic obrer de l’educació, dissenyant projectes i executant-los a peu d’obra. Durant ni més ni menys que 75 anys de la seva llarga i fructífera trajectòria vital, primer a Espanya i més tard a Mèxic, va mantenir una excitant activitat educativa en escoles primàries, rurals i graduades, públiques i privades, en ambients urbans i indígenes, formant mestres competents, alfabetitzant, fomentant campanyes culturals, practicant una pedagogia activa i alliberadora, donant als pares sàvies i copioses orientacions educatives.»

HERMINIO ALMENDROS IBÁÑEZ

Almendros és un dels diversos centenars de mestres qualificats que es formen a l’Escola d’Estudis Superiors del Magisteri de Madrid, on va acabar amb el número u de la seva promoció. Va freqüentar l’Ateneu i va assumir els ideals pedagògics del Krausisme, plasmats en la Institució Lliure d’Ensenyament. El seu primer destí com a mestre va ser Villablino (Lleó), com a director d’un centre de la Fundació Sierra Pambley, dependent de la Institució Lliure d’Ensenyament; es va casar amb María Cuyás. El 1929 ambdós obtenen destins com a inspectors d’ensenyament primari a Lleida. Allà va entrar en contacte amb la pedagogia de Célestin Freinet i després d’un breu pas per Osca van acabar destinats com a inspectors a Barcelona, on va col·laborar amb la recent creada Secció de Pedagogia de la Universitat de Barcelona i va divulgar la pedagogia Freinet. Publica «La impremta a l’escola» (1932), la primera obra que es va imprimir sobre aquestes tècniques en llengua no francesa.

Esdevé una de les figures més representatives de la defensa de l’escola popular. Aviat és reconegut com un dels escriptors infantils més destacats als anys 30, però sobretot, pedagog convençut de la importància que a Espanya té, en aquelles dates, una escola rural renovada i activa per a enfortir una cultura inserida en les necessitats reals del poble.