De què va El Projecte?
Un projecte de l’Universitat de Lleida en col·laboració amb el “Govierno de España: Ministerio de Ciencia e Inovación” i la “Agencia Estatal de Investigación”
L’objectiu del nostre grup de recerca és dur a terme una investigació històrica sobre la formació y selección de mestres/as durant la Segona República (1931-1939): los cursillos de selección profesional
- En base a l’estudi de manuscrits administratius i pedagògics així com fonts primàries impreses (i.e., premsa, llibres, articles científics).
- Des de una perspectiva comparada (Lleida, La Rioja, Guipúscoa, Valladolid, Madrid, Càceres, Castellón, Sevilla, Valencia)
- Des d’un enfocament de gènere (entès com a interseccional, és a dir, imbricat amb altres factors socials com la classe, l’etnicitat, la diversitat funcional, etc.)
Així doncs, transformar aquest estudi històric en:
- Una experiència museística digital (properament més informació)
- Material didàctic:
- de manera que existeixi un diàleg entre l’àrea de Teoria i Història de l’Educació (THE) i l’àrea de la Didàctica y la Organització Escolar (DOE), i
- amb l’objectiu de que el moment històric de innovació educativa que estudiem fomenti l’esperit crític, inclusiu i compromès dels joves educands del segle XXI.
Una mica d’Història
Les tres màximes autoritats involucrades en aquest canvi van ser
Niceto Alcalá Zamora
President de la República 1931-1936
Marcelino Domingo
Ministre d’Instrucció Pública i Belles Arts
1931-193
Rodolfo Llopis
Director general d’Instrucció Primària 1931-1936
La Segona República va ser un abans i després en la història de l’educació del territori espanyol.
Les seves idees progressistes i propostes van suposar un abans i després per la societat del moment: fer arribar l’educació al territori rural, de forma gratuïta, laica, sense segregació per sexe…
El 4 de juliol de 1931 es va decretar: Oposicions, 1931, 1933, 1935: “Cursillos de selección professional”
Imatges del periódic “La Gaceta de Madrid”
Aquestes oposicions van ser una peça clau en la remodelació del país. Una formació important pels nous professors de l’època.
Es té dades de que més de 1.2000 “cursillistes” van participar.
Com funcionava? Consistia en tres mesos de formació on hi havia 3h d’aprenentatge teòric més 2h de classes pràctiques.
Al final del dia se’ls demanava a aquests mestres que emplenessin una llibreta amb les reflexions que havien tingut durant les diferents sessions del dia.
Aquestes llibretes, aquestos testimonis, són la peça central d’aquest projecte d’investigació.
Què fa l’Equip d’Investigació?
Imatges de les llibretes trobades a Lleida
Des de la Universitat de Lleida s’ha pogut investigar els escrits d’11 diferents llibretes, d’11 diferents mestres.
Gràcies a l’eina de intel·ligència artificial Transkribus, el procés de transcripció d’aquestos escrits al digital ha sigut més accessible.
Al futur projecte museístic, podreu trobar una petita mostra de textos de diferents mestres entorn d’una mateixa classe, com cadascú fa les seves reflexions i s’emporta un aprenentatge diferent de lo vist a l’aula.
“Educar o visualitzar el patrimoni, en genera de nou”